A l’estiu la set no avisa. I quan arriba, el que hi ha a mà sol ser una màquina expenedora o el xiringuito més proper, on una ampolla de mig litre costa el que costa i dura el que triga a buidar-se.
Una ampolla tèrmica resol el problema, però no per art de màgia. Hi ha cinc detalls que decideixen si l’aigua continua freda a les sis o si la llences perquè sap a plàstic calent al migdia.
1. Refreda-la abans d’omplir-la
L’acer inoxidable no refreda: manté. Si hi poses aigua de l’aixeta a temperatura ambient en una ampolla que ha passat la nit a l’armari, tindràs aigua a temperatura ambient durant hores.
Fica l’ampolla buida a la nevera vint minuts abans d’omplir-la. O omple-la la nit abans i deixa-la a dins. És l’únic pas que de debò canvia el resultat.
2. Omple-la fins dalt
L’aire és el que escalfa. Com menys buit quedi entre l’aigua i el tap, més triga a pujar la temperatura. Una ampolla mig buida s’escalfa en la meitat de temps.
3. Gel gran, no glaçons
Els glaçons petits es desfan de seguida i dilueixen l’aigua. Si tens motlle gran, millor: un bloc gran dura tota la tarda i refreda igual.
4. No la deixis al sol encara que sigui tèrmica
El doble mur aguanta molt, però no és una nevera. Si l’ampolla passa quatre hores sobre la sorra a ple sol, el metall s’escalfa. Sota la tovallola o dins la bossa, i la diferència es nota.
5. Renta-la cada dia, sobretot el tap
El que espatlla el gust de l’aigua no és l’ampolla, és el que queda a la rosca del tap. Un raspallat ràpid amb aigua calenta cada nit i l’aigua sap a aigua.
Un apunt honest sobre la nostra ampolla, perquè preferim dir-ho a que ho descobreixis tu: el cos és d’acer inoxidable de doble paret, sense BPA. El tap porta plàstic i silicona, també lliures de BPA. No és un objecte sense plàstic i no direm que ho sigui. És un objecte que substitueix centenars d’ampolles d’un sol ús, que és una cosa diferent i força més útil.